27 de maig del 2010

temps de cireres

Aquestes són les primeres cireres que he collit aquest any!! Es la fruita que més m'agrada, potser és perquè nomès dura uns pocs dies ...jo la trobo molt bona i sobretot ...acabada de collir és toooooot un luxe!!




Aquesta bossa és pel meu ordinador portàtil, és la segona que faig, perquè la primera que vaig fer s'en va enamorar la meva filla i jo em vaig quedar sense...però esclar!!! Cap problema en faig un altre...i em diverteixo !!
Aquestes rodones que he aplicat són de robetes japoneses que feia dos anys que tenia a casa...i ara els he trobat una sortida.

A la foto del camp es perque veieu al fons de tot els cireres de casa. Més tard el cirerer del costat també en podre collir, les cireres són de tres classes diferents...així venen escalonades i quant s'acaba un arbre en podem collir de un altre ...això si correm més que els ocells...perquè també els agraden!! i diuen que " qui no corre vola!!"
Publicat per a

13 comentaris:

  1. corapensa27 de maig del 2010, a les 19:19

    !Que buena pinta tienen esas cerezas!me encanta el bolso

    ResponElimina
  2. Anònim27 de maig del 2010, a les 20:20

    Avui mateix he vist al super cireres i he pensat...compraré unes poquetes...però eren una mica cares i no.
    Quina enveja més sana!!! Cireres acabades de collir,han d'estas boníssimes!!!
    La bossa per el ordinador es molt maca,només tinc una pregunta...les rodones es per les cireres....jejeje
    Salutacions des terres gironines.

    ResponElimina
  3. ART TO PATCH27 de maig del 2010, a les 21:14

    Mmmmm! jo avui tb he començat a menjar cireres! tb és la meva fruita preferida! La bossa pel portatil molt xula!
    Petons
    Laura

    ResponElimina
  4. Unknown28 de maig del 2010, a les 5:34

    Nyam, nyam... si les veuen els meus fills, t'ha n'has quedat sense....

    ResponElimina
  5. Núr28 de maig del 2010, a les 10:57

    Quina enveja, aquestes cireres!!!! Quina bona cara que fan! Ai, la funda, que poc que t'ha durat! Aquesta amb les rodones també t'ha quedat maquíssima!

    ResponElimina
  6. Victòria28 de maig del 2010, a les 15:38

    La setmana passada una amiga em va regalar una capseta de cireres, les primeres de la temporada, i estaven boníssimes. La bossa per l'ordinador m'encanta. Petons.

    ResponElimina
  7. Laurasdream28 de maig del 2010, a les 17:03

    Quina enveja tot! Els cireres amb cireres i aquesta bossa tan estupenda. Petonets i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  8. Maite29 de maig del 2010, a les 20:56

    Jo també tinc enveja..!!! és la meva fruita preferida!

    ResponElimina
  9. Lurdes30 de maig del 2010, a les 13:49

    Quin goig !!!! les fotos han quedat genials. Una abraçada

    ResponElimina
  10. Montse30 de maig del 2010, a les 22:52

    Ummm aquestes cireres demanen a crits que les menjin, les meves encara son verdes.
    El bolso és molt elegant, les rodones li donen un aire japonés, m'agrada. Una abraçada.

    ResponElimina
  11. mercè1 de juny del 2010, a les 20:52

    Aquestes filles que es queden amb els treballs de les mares...JO TAMBÉ HO FARIA!.Tens molt de gust combinant colors i fent formes.No entenc de patchwork però sí crec tenir bon ull per les coses ben fetes.Felicitats per fer quelcom tant bonic i passar-t'ho bé.A reveure!

    ResponElimina
  12. xisca2 de juny del 2010, a les 10:27

    M'encanta el Patchwork però encara no m'he atrevit amb ell. Molt guapa la teva bossa , tens molt de gust.

    Tens unes cireres magnífiques i un hort ben polit.

    Una abraçada

    ResponElimina
  13. la.lluna.d.abril4 de juny del 2010, a les 22:04

    Ets de les meves, m'encanten amb bogeria, i sobretot collides i menjades sota l'arbre, encara que siguin calentes.
    Aquest any, les podem collir totes i a més ben madures i són tan bones..., han desaparegut les garces de les rodalies, no hi ha gaires pardals (ja fa mala espina) i només perillen per les merles, així que ja ens preparem aquest dissabte per fer-ne confitura.
    Aprofito per comentar-te que ja he publicat el sorteig, però sense foto per fer més intriga, quan volguis apunta-t'hi.
    Una abraçada

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)